LA TROBALLA DE MARE DE DÈUS (1ª PART)

Com molts i moltes de vosotros no sabèu, perque no havíeu naisgut en Alzira ni en els pobles Valencians, cuant se va escriure la història del perqué es trobaren mare dèus o Crestos a tot arreu de forma miraculosa, de sobte i de forma tant tremendísima, abrupta e incomprensible, de forma que pareixía que algú les regalaba en la plaça del mercat, dit açò d´entrada, anem a entrar directament en el análisi sintáctic de lo que la história ha arroplegat d´aquestos fets imaginaris no molt normals i de forma molt increíble era continuades les seues históries per els nostres avant-pasats. A pesar de la pèrdua molt important de rang, la litúrgia Católica diu que les trobades es traduïxen per a celebrar l´aniversari de María, aon baix les seues aparicions marianes i imatges més diverses o com llums que il.luminen la foscor dels temps primers.



Altar de la Representació de la Troballa, al Vall d´Aigües Vives

 


Escut de la Població Veïnal de la Barraca d´Aigües Vives




Monestir d´Aigues Vives




En aquestes representacions destaquen les "Mariofaníes", que enllumenen l´inconscient dels veïns de cada poble, que els deixen en un total estat de trance i actúen impusats per les veus cuasi clericals de cures profesional o no, que treballen a la gent, a modo de representació teatral, que ells i elles han aprés i practiquen de molts anys, els pasen de generacions a generacions i amb tanta perfecció i recreació que se podría dir que pareix auténtic.



Mare de Dèu d´Aigües Vives,

imatge que pertany al Monestir D´Aigües Vives



Diversos poden ser els processos que conformen la categoría de "Marededèus Trobades", Latu Sensu;"Les imatges ocultes i descobertes", en un moment históric o llegendari, coincident quasi sempre amb l ´etapa de Constitució d´un poble; Les Fabricades Trobades, per misteriosos ángels o pelegrins; altres imatges preexistents que adquereixen protagonisme després d´algún fenómen miraculós que les equipare a les anteriors; les donades per algún personantge singular; i finalment, la importació d´advocacions foránees d´especial relleváncia, aon la major part de les llegendes populars, sobre la Troballa d´imatges de la Mare de Dèu, refereixen un camperol que va trobar mentre llaurava el camp, com el cas de Carcaixent i se va fer una escenificació teatral de la Advocació foránea com per eixample la Troballa de la Mare de Dèu d´Aigües Vives, tan coneguda en els pobles que la compartixen com son Carcaixent i la Barraca d´Aigües Vives. Encara que buscant buscant en la Història d´aquesta troballa hi han factors que pareix que se han alterat una miqueta mès de lo normal, es a dir en el segle setxe es deia que la imáge es va trobar als peus d´un llaurador molt prop del Monestir pèro no a dos kilómetres del Monestir, perque cualsevol que amaga un valor patrimonial de un lloc mai s´hen va 200 fanecades més enllá direcció Alzira a deixar una verge, simplement perque els monjos d´aquella època ni eren tontos, ni estúpids tampoc i sabìen que si algù se habera trobat cualsevol tresor en el seu linde, haguera segut d´ixa persona i no del Convent. En fi, açì ni ha una xocoteta polémica, cadascú llansa la pilota per al seu teulat i uns pensen que aon está es va trobar i unes altres informacions fan cas a l´història d´abans, pèro lo que sí está clar que hi han masa inventors de pel.lícules i antigament també ni havíen i ni ha que dir com a últimes paraul.les que tota "Representació Teatral" era per a que´ls veïns cregueren en algo i tíndrelos entretinguts pensant en que després de treballar de sol a sol tendríen que venerar la Verge dels Carcaixentins i dels Barraquers cada día i aixina no pensaren en altres còses, ni lluites, ni rebeldía, ni guerres, ni reivindicar posesions o les seuses sobreexplotacions laborals ni demanar els seus drets, llibertats o privilegis, eren temps aon les poblacions eres amaestrades i aon no hi havía perill per als Capitalistes i cualsevol "Representació o Troballa" era considerada un regal de Dèu, ja que la població en la Fé arriva a un extrem aon estan tan baixos els valors de les persones que l´església dominaba les actuacions dels seus fidels, digentlos sempre lo que teníen que fer, com ara, encara que ara molta gent a obert els ulls i s´han donat compte de lo que era alló.


Signa Aquest Reportatge; Murta Donat "La Santeta de la Gallera" i Quelo Llorca "El Beatet de Tulell"...

 

Escribir comentario

Comentarios: 0